Poc a poc es va escurçant el temps que queda.
Dilluns passat a la revisió de Bellvitge el pnumòleg m'ho va plantejar cruament: "la qualitat de vida va enpitjorant t'has d'anar plantejant què vols fer. Quan arribi el momet has de saber que tens l'opció de la traqueotomia. Però tampoc és res definitiu. Aquesta opció la rebutgen la majoria dels malalts".
Jo ja hi havia pensat però plantejat d'aquesta manera sembla que la cosa no està massa lluny. Tot i que d'altra banda la Dra Povedano em va dir que sense afectació bulvar (es el que crea problemes per empassar i parlar) un malalt pot tirar endavant molt de temps utilitzant la bomba de respiració externa.
Quan un pensa en aquestes coses sense "presió" de seguida diu que quan arribi l'hora ho té clar. Omples el testament vital i et sents molt tranquil.
Però a mida que arriba aquesta les decisions es fan més difícils.
Vull patir? no. Vull fer patir més del compte als meus? no. Vull morir? No.
S'ha de posar tot a una balança, sopesar-ho i saber que vols fer.
El dubtes són molts però ja ho començo a tenir clar.
He d'enfrontar-me a una crua realitat que jo no hauria desitjat mai i que no desitjo que ningú si hagi d'enfrontar.
Però l'esdevenir de la vida no el tria ningu. Les coses venen com volen i les hem d'emprendre tal com són.
Ara ja necessito més hores de la màquineta. Quan m'he d'aixecar de la cadira de rodes per a passar a qualsevol altre lloc ja no puc sol. Necessito un copet de mà per a aixecar-me del llit i vestir-me. Tot va empitjorant.
Però la sensació d'estar bé del cap és sensacional i sembla un contrasentit tenir una ment tant lúcida amb un cos tant malmès.
Aquesta malaltia és així. Alguns diuen que és com si el cos et fes de presó de l'ànima.
D'altra banda aquesta situció et fa gaudir una miqueta més de coses abstractes. És a dir.Lo material va perdent interès ( tot i que hi xorrades com la tecnologia que encara em fan sentir com un nen). No desitjo tenir més coses de les que tinc ni més diners dels que tinc.
En canvi gaudeixo més dels meus. Gaudeixó més d'una sortideta de cap de setmana. Gaudeixo més d'un bon àpat o gaudeixo més d'un espectacle.
Per exemple. Dimarts vam aprofitat la nostra estada a Barcelona per anar aveure Le Cirque du Soleil. Bé doncs va haver moments em que em vaig emocionar tant en que em caien les llagrimes i donava gràcies per poder estant veint un espectacle tant bonic i rebre unes sensacions sensorials tant gratificatns en un moment tant delicat de la meva existència.
Pensava que coses així són les que valen la pena experimentar no solsament com en el meu cas en que saps que et queda poc tems de vida sino en qualsevol cas.
Així docs deixeu-vos estar de pamplines. Gaudiu de cada carícia dels vostres éssers estimats. Gaudiu del les bones sensacions que us ofreixi la vida. Un paisatge, un espectacle, un moment d'emoció i del bon humor, un bon àpat, la companyia dels amics...
Gaudiu de tot el que la vida us ofereix no sigui que no tingueu temps de fer-ho. Jo tinc una data de caducitat propera i tinc temps de gaudir intensament. Però l'ésser humà és tant inconcient que es creu inmortal i de vegades passa per la vida donant l'esquena al que realment val la pena.
