L'ELA és una traidora.

L'Ela és una traidora. Et va enganyant i et va robant el cos.
És una traidora perquè et va envaint poc a poc però inexorablement.
En el meu cas va començar amb la cama esquerra fin haver d'usar un bastó. Quan ja estava fet a la idea poc a poc va anar seguint fins fer-me falta dos bastons. Després la cadira de rodes i quan ja estava acostumat van començar els problemes respiratoris i axí pas a pas.
Et va guanyant poc a poc. Em deixa fer-me a la idea de cada nova situació i quan ja estic conforme amb traïdoria torna a atacar amb una nova incursió.
Suposo que si ara només necessito el respirador per a dormir arribarà un moment en que el necessitaré més sovint. Sé què un dia els braços no m'aguantaran el cos prou recte per tal de poder respirar desentment. Suposo què possiblement un dia els múscles encarregats de la deglució també es deteriorarant i em dificultaran l'alimentació oral.
Però com sé que l'ELA és una traidora estic preparat i no m'amoina.
No tinc por tot anira venint i quan arribi ja ens hi trobarem. Espero no perdre la força en cap moment. Sé que, com ara, hi haurà moments de baixada però he de poder superar la dificultat en els moments més dificils. Ho faré amb l'ajud de tots aquells me m'envolten i em fan la vida més fàcil. Ells també han de ser forts.
Sé que l'ELA acabarà amb la meva vida (bé tampoc és segur, no se sap mai si abans pot passar alguna altra cosa) però i què. És que hi ha algú que es pensi que no es morirà?.
També espero tenir el valor suficient per a que si la meva existència esdeve massa complicada i el deteriorament del meu cos és excesiu poder demanar als professaionals que no m'allarguin l'esxistencia més enllà de lo raonable.
Em vaig associar a l'associació DRET A MORIR DIGNAMENT. Tinc la meva voluntat plasmada en un document que espera en un calaix ser signat per mi i pels preceptius testimonis quan sigui el moment.
Què consti que totes aquestes reflexions les faig sense tristor ni desànim. Ans al contrari. Crec que pensar i preveure tot això em va preparant per a l'inevitable i per poder afrontar la realitat amb serenitat i força.