Encara que no ho sembli no tot és negatiu amb l' ELA. Des que sabem que tinc aquesta malatia percebo molt més l'amor dels meus vers jo. Sempre ens em estimat però ara és especial Sóc el nen mimat de la família estan per mi en tot i a tota hora. Però no només sento el suport de la família.
Tota la gent que m'envolta desprèn cap a mi unes vibracions especials. L'altre dia una companya de feina em portava amb la cadira cap al meu cotxe i ho feia amb unes ganes i una alegria que jo li vaig dir "ostres Tere quant m'estimes" i ella em va contestar " la veritat és que si" y no calia que ho digués aquestes coses es noten.
Ara amb els Facebook tinc contacte am un munt de persones que, en ocasions, ni tan sols conec, però que amb els seus comentaris totalment sincers em trasmeten una sensació d'estar protegit per tots ells que no es pot explicar. Uns perquè estan malats, altres perquè tenen o han tingut fmiliars malats i altres simplement perquè es solidaritzen amb la nostra situació.
Una menció a part es mereix la gent de la Fundació Catalana de l'ELA. Amb les seves visites em sento molt reconfortat a més de l'ajut que em proporcina la Fundació quan necessito material. La simpatia i la implicació que irradien m'omple d'allò més.
Tambés voldria parlar del personal de l'hospital de Bellvitge.
Cada cop que hi vaig el personal mèdic i auxiliar em tracten com si fos un cas especial. La naturalitat de la Dra. Povedano és providencial. L'equip de pneumologia Drs Ferrero i Prats estan super implicats amb la nostra malaltia i m'han ajudat poder respirar tranquilament a les nits sense por d'ofegar-me. La Vinyet (fisioterapeuta) és una màquina i amb les espirometries em fa treure l'aire que no tinc. Tampoc puc oblidar les divetides xerrades amb la nutricionista i amb la Núria de la Fundació.
En fi que ser malat d'ELA m'ha convertit en el centre d'atenció de tothom. Ningú m'ha deixat de banda, ans al contrari.
Això em fa sentir el centre d'atenció i en part compensa l'estar malat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada