Porto una setmana de baixadeta. Des de dilluns que no sóc capaç de passar sol del llit a la cadira i he de cridar cada matí al meu fill Joan per a que m'ajudi en la "trasferència".
La resistècia a la respiració és mes forta i el resultat és que només canviarme d'una cadira a unaltra em deixa fet pols.
També es veritat que fa uns dies que estic una mica costipat. Això em fa tossir molt i em cansa en excés. Clar és normal ja que en tenir la musculació feta pols no puc dir-ne tos a lo meu sino projestes de tos i estornuts amb la qual cosa per poder treure la mucositat del pit m'haig d'estar mitja hora cada vegada que me'n noto.
Sembla de TBO i fins i tot, si nos fos per les molèsties, de vegades me'n ric dels meus estornuts.
Aquesta nit m'he despertat cap allà les dues amb una mica de fred i això m'ha produït un tremolor incontrolable a tot el cos i bé ens ha assustat una miqueta a tots.
Però m'he recuperat he pogut dormir bé i aquest matí m'he aixecat amb meyns cansament que ahir.
No sé si aquest "baixon" serà temporal i causat pel costipat o com passa sobint amb aquesta malaltia serà un petit tobogan més cap abaix del que ja és impossible remuntar.
Si és el primer cas millor i si no, doncs com sempre, a acostumar-s'hi i a aguantar-me.
Com ja tinc assumit que d'aquesta malatia l'únic que pots esperar és empitjorar jo tranquil.
Serà un passet més cap a meta i res més.
Ahhhhh però, què us penseu? Per al pont del Pilar ja tenim reservada habitació al parador d'Alcala de Henares per passar-hi quatre nits. Això sí amb la cadira de rodes i la maquineta de respirar carregats al cotxe (de fet viatjo amb la mascareta posada) i l'hatació és de les que se'n diuen adaptada.
S'ha d'aporofitar tot els que es pugui i no perdre punt. Je je.