dijous, 23 de setembre del 2010

agraiment

Gracias por vuestros comentarios. Me han saltado un par de lagrimitas pero de verdad que me alegran y me animan. Esta enefermedad se me llevarà pero, de alguna manera, yo me llevaré el amor y la fuerza de mis seres queridos que tanto me arropan. Pero también me llevaré vuestros deseos y la fueza que me mandais.
Mari Carmen, gràcies per estimar-me en la distància. Espero no defarudar a atots aquells que han patit aquest malaltia i ja no hi són. Un fort peto.
Gracias JEGABRI. Lo malo de esta enfermedad es que por mucho que tu corras ella va más deprisa y siempre gana la carrera. Pero aún sabiendo que ella ganará no dejaré de correr. Los que se han ido descansan. No deja de ser una recompensa después de tanta lucha. Soís vosotros los que os quedais aqui los que conseguis que sigan existiendo. Unfuerte abrazo.

2 comentaris:

mari i jose ha dit...

Joan, no has d' agrair res...Estem al costat de persones com tú, que sou especials. Jo li deia al meu marit que estava fet d' una pasta especial.Ara coneixent persones com tú i tants altres que patiu i lluiteu per sobreviure, estic més convençuda que sou com jo li deia "ESPECIALS"...Teniu el cor ple de sentiments que ens transporten a vore la vida d' una manera diferent...Cada instant, cada segon...saboreja'l a tope, val la pena!!Una abraçada. Mari Carmen.

jaumepubillgamisans@gmail.com ha dit...

He entat al teu blog a través d'un amic que té Ela. Endavant!