Porto una setmana de baixadeta. Des de dilluns que no sóc capaç de passar sol del llit a la cadira i he de cridar cada matí al meu fill Joan per a que m'ajudi en la "trasferència".
La resistècia a la respiració és mes forta i el resultat és que només canviarme d'una cadira a unaltra em deixa fet pols.
També es veritat que fa uns dies que estic una mica costipat. Això em fa tossir molt i em cansa en excés. Clar és normal ja que en tenir la musculació feta pols no puc dir-ne tos a lo meu sino projestes de tos i estornuts amb la qual cosa per poder treure la mucositat del pit m'haig d'estar mitja hora cada vegada que me'n noto.
Sembla de TBO i fins i tot, si nos fos per les molèsties, de vegades me'n ric dels meus estornuts.
Aquesta nit m'he despertat cap allà les dues amb una mica de fred i això m'ha produït un tremolor incontrolable a tot el cos i bé ens ha assustat una miqueta a tots.
Però m'he recuperat he pogut dormir bé i aquest matí m'he aixecat amb meyns cansament que ahir.
No sé si aquest "baixon" serà temporal i causat pel costipat o com passa sobint amb aquesta malaltia serà un petit tobogan més cap abaix del que ja és impossible remuntar.
Si és el primer cas millor i si no, doncs com sempre, a acostumar-s'hi i a aguantar-me.
Com ja tinc assumit que d'aquesta malatia l'únic que pots esperar és empitjorar jo tranquil.
Serà un passet més cap a meta i res més.
Ahhhhh però, què us penseu? Per al pont del Pilar ja tenim reservada habitació al parador d'Alcala de Henares per passar-hi quatre nits. Això sí amb la cadira de rodes i la maquineta de respirar carregats al cotxe (de fet viatjo amb la mascareta posada) i l'hatació és de les que se'n diuen adaptada.
S'ha d'aporofitar tot els que es pugui i no perdre punt. Je je.
2 comentaris:
El que mes m'agrada es l'optimisme, i veig que no te'n falta gens...Preparant el pont del Pilar...m'agrada, amb respirador i amb el que hi faça falta...Sé que un costipat per a tú es complicat...però ENDAVANT!!!! També es "divertit" anar amb cadira de rodes, sempre intentant vore les coses pel costat bo...recorde que Jose s'ho agarrava com tú...i les coses dolentes les convertia en situacions per riure una mica...Sou especials i forts, saps afrontar la situació i continuament ens dones lliçons de VIDA....Desitge que el costipat haja desaparegut, ja ens contaràs..Un beset. Mari Carmen.
Bona tarda Joan.
Sóc la Clara, una estudiant de batxillerat i estic fen el treball de recerca sobre l'ELA, ja que la meva àvia la va patir.
Si volgués colaborar amb una petita enquesta que he passat a bastants ELÀTICS m'ajudaria a extreure conclusions. Bàsicament són preguntes sobre les adaptacions a la llar i les ajudes que es reben de part de l'estat i de la generalitat.
He buscat el seu correu però no l'he trobat enlloc. Si vol col·laborar, posis en contacte amb mi a aquest e-mail: clareta.93@gmail.com
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada